Un greu accident mentre realitzava el descens d'un barranc va deixar a Ramón Redondo en coma, amb múltiples fractures, dany cerebral i 18 mesos hospitalitzat. Després de tot el viscut, Redondo ha volgut comptar la seua experiència en un llibre autobiogràfic, ‘Una altra oportunitat’.
 
Parlem amb ell perquè ens conte la seua història de superació i d'amor pels esports de muntanya.
 
Com va sorgir el seu amor pels esports de muntanya?
Des de sempre m'he sentit molt atret per practicar esport en contacte amb la naturalesa. Sentir-me integrat en ella m'ha aportat unes sensacions molt potents de llibertat. L'amor per l'esport en un mitjà com la muntanya t'aporta totes aqueixes sensacions que et fan gaudir de la vida al màxim.
 
Abans de l'accident quina era la seua pràctica favorita?
Abans de l'accident els esports de muntanya que practicava principalment eren l'escalada esportiva i la carrera. En escalada esportiva el grau màxim que havia escalat era 7A+. En les carreres de muntanya vaig anar incrementant els quilòmetres de les proves progressivament, participant finalment sobretot en ultra-trails. Un mes abans de l'accident va ser la meua última prova d'aquest tipus, la Transgrancanaria de 123 quilòmetres, al març de l'any 2012.
 
Durant tot el temps que va estar ingressat va arribar a penedir-se d'haver practicat aquest esport?
En cap moment vaig arribar a penedir-me d'haver practicat aquest esport. Just al contrari, en tot moment he tingut al cap poder tornar a practicar esport a la muntanya, i he aprofitat l'oportunitat que m'ha donat la millora física per a tornar a fer-ho.
Gràcies a la seua pràctica anterior durant molts anys, el meu cos es trobava en un estat que li va permetre resistir d'una forma molt positiva a l'accident. A més, la seua pràctica m'ha aportat una gran capacitat de treball i nombroses eines per a superar les dificultats que se m'han anat presentant.
 
No va sentir en cap moment por o odi cap als esports de muntanya?
En cap moment vaig sentir por o odi cap als esports de muntanya. Tot el contrari, estava desitjant recuperar-me per a tornar a practicar-ho. En tot moment he tingut present que havia de tornar a gaudir de la seua pràctica, com al final ha sigut. Diuen que «el que la segueix, l'aconsegueix», i en el meu cas he pogut continuar amb els esports de muntanya, adaptant-los a la meua actual capacitat.
He tingut la sort que durant tota la meua vida esportiva sempre ha tingut més importància el fet d'aconseguir el repte d'acabar el que porte entre mans, que el lloc classificatori en el qual finalitze
 
Com creu que ha influït la pràctica esportiva en la teua recuperació?
Crec que la pràctica esportiva ha influït molt positivament en la meua recuperació, perquè m'ha aportat una disciplina a l'hora de marcar-me el treball a realitzar molt marcada, i una capacitat de treball molt notable.
Aquests dos conceptes, al costat de la també molt desenvolupada paciència, m'han ajudat a poder ser perseverant en la persecució dels objectius. L'esport m'ha ajudat a potenciar, i molt, aquesta última característica, perquè fa que sigues conscient en tot moment que moltes coses han de portar el seu ritme, i que el treball constant fa que t'acostes cada dia més a aqueix objectiu.
 
Han canviat els seus gustos? Ha descobert noves pràctiques?
En general no han canviat els meus gustos, l'únic canvi és el motivat per la meua nova capacitat a l'hora de realitzar els diferents esports que realitze.
El fet d'agradar-me moure'm per terreny de muntanya, en moltes ocasions bastant irregular, afegint les meues dificultats per a mantindre l'equilibri, va propiciar que m'acostara a la pràctica de la marxa nòrdica, beneficiant-me així de l'ajuda dels bastons per a mantindre l'estabilitat en aqueix terreny. A tots aquests avantatges que m'aportava havia d'afegir-li la correcció postural que podia aconseguir amb la marxa nòrdica, ja que la postura corporal era un aspecte que tenia realment afectat.
 
Quin paper ha jugat la FEMECV en la seua nova situació?
Davant la meua nova situació, la FEMECV m'ha permés sentir-me molt connectat a l'esport, proposant-me participar en el Comité de Marxa Nòrdica. Gràcies a les proves de marxa nòrdica organitzades per la FEMECV també he tornat a sentir el que és participar en la competició, amb tot el que vivim realitzant les proves.
 
Què destacaria del caràcter inclusiu de la muntanya?
L'activitat a la muntanya la podem realitzar d'una manera molt inclusiva, adaptant la realització de l'activitat que anem a fer a la nostra capacitat. Sempre podem trobar una activitat que es puga fer entre tot el que ens regala la muntanya. I entre tots els que estimem els esports de muntanya sempre trobarem a algú disposat a tirar-li una mà a aquell que vulga acompanyar-nos en l'activitat.
 
Animaria a les persones que hagen passat per un tràngol similar a federar-se? Per què?
El meu consell sempre serà que tota persona que realitze activitat en muntanya es federe. Federar-se és molt important perquè mai saps fins a quin punt necessitaràs el seu suport. Tant de bo no necessitem mai la seua intervenció, però si arriba a succeir, com va ser el meu cas, serà de vital importància estar federat. Gràcies a estar-ho no he tingut cap contratemps,inconvenient, ni cost en tot el que va ser el rescat, hospitalització, operacions, O.C.I., tractament i rehabilitació del dany cerebral...
 
Quin considera que és el seu assoliment esportiu més destacat?
El major assoliment esportiu que he sentit abans de l'accident ha sigut el finalitzar totes les proves de muntanya de llarga distància en les quals he participat.
El meu objectiu principal era aconseguir finalitzar els quilòmetres de la prova en la qual estiga participant en aqueix moment en qüestió. El repte que sempre m'he marcat ha sigut acabar allò que comence.
 
Quins reptes esportius es marca per als pròxims anys?
El més imminent serà al febrer del pròxim any 2021. Després de diversos anys participant en la Transgrancanaria Promo, en els anys 2017, 2019 i 2020, amb 17 quilòmetres de recorregut, he decidit fer un pas al capdavant i participar en la següent carrera respecte a distància. Al febrer participaré en la Transgrancanaria Starter, prova de muntanya amb un recorregut de 30 quilòmetres.